■ aigualir

Partició sil·làbica: ai_gua_lir
Etimologia: de aigual 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fer més ric en aigua (un licor, un suc, una solució, una emulsió, etc.). En aquell bar aigualeixen el vi.
  2. pronominal Esdevenir excessivament ric en aigua. Amb tant de glaç el còctel s’ha aigualit.
  3. transitiu figuradament Torbar, interrompre (una festa, una cerimònia, etc., una alegria, un goig, l’entusiasme, etc.). Aquella notícia va aigualir les celebracions.