■ ajeure

Partició sil·làbica: a_jeu_re
Etimologia: de jeure
    verb
    1. transitiu Posar (algú o alguna cosa) descansant en tota la seva llargada sobre alguna cosa. Ajeure el malalt al llit.
    2. pronominal Ajeure’s de bocaterrosa.
  2. transitiu Inclinar, la pluja, el vent, etc., gairebé horitzontalment (els blats, etc.). El vent ajeia les espigues d’ordi.
  3. pronominal Sotmetre’s a la voluntat d’altri. No m’agraden els tractes, però m’hi he hagut d’ajeure per força.
  4. ajeure-s’hi No posar cap esforç, cap diligència, etc., en un afer, en una empresa, etc. Si us hi ajaieu, no ho acabarem mai.