■ alegria

Partició sil·làbica: a_le_gri_a
Etimologia: de alegre 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. Sentiment de plaer que neix generalment d’una viva satisfacció d’ànima i es manifesta amb signes exteriors (en la cara, les paraules, etc.). Aquesta nova m’ha produït una gran alegria. Està boig d’alegria. Crits d’alegria.
  2. botànica Sèsam.