■ alineació

Partició sil·làbica: a_li_ne_a_ci_ó
Etimologia: de alinear 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció d’alinear o d’alinear-se, alineament;
    2. l’efecte.
  2. ciències militars
    1. Acció de col·locar les tropes sobre una línia recta imaginària que hom suposa traçada sobre el terreny;
    2. l’efecte.
  3. astronomia Cadascuna de les línies de les cartes celestes que tenen com a finalitat d’ajudar a reconèixer els estels i les constel·lacions.
  4. construcció Conjunt d’estaques posades en línia per a assenyalar un límit entre dues parcel·les de terreny o la posició d’una futura construcció.
  5. esports Jugadors d’un equip designats per a disputar un partit.
  6. marina de guerra Línia recta en què cal mantenir els vaixells quan naveguen en formació.
  7. radiotècnia Operació que duu tots els circuits oscil·lants d’un emissor o d’un receptor electrònic a la freqüència exacta que els correspon.
  8. tecnologia Operació consistent a alinear peces o parts de peça.
  9. topografia Qualsevol línia traçada sobre el terreny que es manté constant en la direcció o en la forma.