■ alterar

Etimologia: del ll. alterare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer que (alguna cosa) sigui altra que no era abans, mudar-ne la natura, l’aspecte o qualsevol de les propietats. Alterar el color d’una substància.
  2. transitiu Falsificar, desnaturalitzar. Alterar un article.
    1. transitiu Fer sortir de l’estat normal, especialment torbar, commoure, agitar vivament l’ànim. Alterar la pau.
    2. pronominal Alterar-se per no res.
  4. transitiu música Posar una alteració a una nota o modificar-ne l’altura mitjançant una alteració.