■ amenaçar

Etimologia: de amenaça; en cat. ant. menaçar 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Donar a entendre (a algú) la intenció de fer-li mal. Amenaçar amb la mà.
    2. figuradament Un greu perill m’amenaça.
  2. Anunciar (a algú) un perill, un càstig, etc., si fa això o allò. L’han amenaçat amb una sanció, de sancionar-lo. Ens amenaçaren que, si no ho deixàvem córrer, ens farien fora.
  3. Donar senyals d’estar a punt d’esdevenir-se quelcom d’enutjós, de desagradable, de perillós, etc. El terrat amenaça ruïna. El temps amenaça tempestat. Aquesta calor amenaça pluja.
  4. esports
    1. Iniciar un jugador un moviment d’atac amb la finalitat de desorientar l’adversari.
    2. En el joc dels escacs, situar una peça o un peó en posició de matar una peça o un peó del contrincant.