■ animadversió

Partició sil·làbica: a_ni_mad_ver_si_ó
Etimologia: del ll. animadversio, -ōnis, derivat de animadvertĕre ‘adonar-se de’, amb modificació del significat per influx de aversió 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Crítica adversa.
  2. Disposició del tot desfavorable envers algú.