Es mostren 2 resultats

■ aparellador1
| aparelladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparellador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de aparellar1 1a font: s. XVI
  1. adjectiu i masculí i femení Que aparella o prepara.
  2. masculí i femení construcció Professional del ram de la construcció que supleix l’arquitecte en la vigilància de les obres, comprova la correcta execució de les previsions dels plans, resol problemes d’execució i revisa la bona qualitat dels materials, les mides, els preus unitaris i les factures del constructor.



    3. Vegeu també:
    aparellador2

■ aparellador1
| aparelladora

adjectiu i masculí i femení Que aparella o prepara masculí i femení construcció Professional del ram de la construcció que supleix l’arquitecte en la vigilància de les obres, comprova la correcta execució de les previsions dels plans, resol problemes d’execució i revisa la bona qualitat dels materials, les mides, els preus unitaris i les factures del constructor Vegeu també aparellador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aparellador2
| aparelladora

■ aparellador2
| aparelladora

adjectiu Que pot ésser aparellat o preparat Vegeu també aparellador 1