Es mostren 2 resultats

■ apel·lar

apel·lar

Etimologia: del ll. apellare ‘adreçar la paraula, cridar algú, apel·lar’; antigament apellar i modernament amb pronúncia llatinitzant de l·l a causa de l’ús predominantment jurídic del mot 1a font: s. XII, Hom.
    verb intransitiu
  1. Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat. No podent aconseguir-ho a les bones, apel·là a la severitat.
  2. dret processal Interposar una apel·lació. Ha apel·lat contra la sentència.

■ apel·lar

verb intransitiu Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat No podent aconseguir-ho a les bones, apellà a la severitat dret processal Interposar una apellació Ha apellat contra la sentència
Informació complementària
Traducció

■ apellar

apellar

Homòfon: apallar
    verb transitiu antigament
  1. Anomenar.
  2. Cridar (algú) pel seu nom, especialment perquè vingui.

■ apellar

verb transitiu antigament Anomenar Cridar algú pel seu nom, especialment perquè vingui
Traducció