■ aplanar

Etimologia: de pla3 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Fer plana la superfície (d’una cosa) llevant-ne les desigualtats. Aplanar un camp.
  2. usat absolutament Passar l’aplanador pels sembrats o les llaurades.
  3. transitiu figuradament Llevar (els obstacles, les dificultats, que s’oposen a la realització d’una cosa). Aquell fet li aplanà el camí cap a la fama.
    1. transitiu Posar pla, estendre tot pla a terra, etc. Aplanar bé una catifa.
    2. pronominal Aplanar-se dins l’aigua.
  5. transitiu Abatre, aclaparar, deixar prostrat. La malaltia, l’esforç, l’ha deixat tot aplanat.
  6. transitiu construcció
    1. Reblir una superfície per tal de fer-la plana.
    2. aplanar els fonaments Reblir amb material totes les desigualtats dels fonaments a fi de poder començar a col·locar amb filades ben horitzontals l’arrencament de les parets.
    3. aplanar els revoltons Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d’obtenir una superfície superior plana, trepitjable, a punt de col·locar-hi el paviment.
  7. pronominal
    1. figuradament Ajupir-se, conformar-se. Aplanar-se a fer una cosa.
    2. aplanar-se a la demanda dret processal Acceptar el demandat els fets o part dels fets de la demanda de l’actor, sense reserves ni condicions.