D’on venen les paraules Nadal, neula, caneló, torró...? Us volem desitjar bon Nadal i bon any amb unes quantes etimologies nadalenques
La paraula Nadal ve del llatí (dies) natalis, que vol dir ‘(dia del) naixement’ i que deriva de natus, -a, -um, participi del verb nasci ‘néixer’. Ja la trobem documentada al segle XIV a la crònica de Jaume I o Llibre dels feits.
La paraula neula ve del llatí nebŭla ‘boira; substància fina, transparent’ i té des dels orígens en català el sentit metafòric de ‘full prim de pasta de farina’.
També venen del llatí, en què ja tenien el mateix sentit que ara en català, les paraules avet, escudella, pastor, rei, tió, vesc...
En canvi, provenen d’una altra llengua:
- regalar: del francès régaler ‘fer festa a algú, festivar’, derivat de galer ‘divertir-se’. Ja ho trobem documentat en català al segle XVI.
- caneló: de l’italià cannellóne, amb el mateix sentit, derivat del llatí canna ‘canya’.
- estrella: del castellà estrella, i aquest, del llatí stella, amb el mateix sentit, amb -r- per repercussió de líquides. La primera font és al voltant del 1800.
Campana ve del llatí tardà campāna, que tenia el mateix sentit i era una abreviació de vasa campana ‘vasos de Campània’, regió d’on provenia el bronze de més bona qualitat.
Pel que fa a rabadà, el pastor de la nadala "El rabadà", ve de l’àrab rabb aḍ-ḍáʾn, que vol dir ‘el dels moltons’ i que està compost de ḍaʾn, plural de ḍâʾin ‘moltó’ i rabb ‘senyor’, en el sentit de ‘l’home dels moltons’.
La paraula tiberi probablement es va originar per al·lusió a l’emperador romà Tiberi per les seves fartaneres i orgies, reforçada per l’influx de mots com tibar, tip, atipar i el sufix derivatiu de mots com captiveri, encanteri o vituperi.
La paraula espelma és una alteració de esperma (de balena), substància cèria extreta dels greixos continguts en les cavitats pericranials i dorsal de la balena amb bec i que servia per a fer candeles. En l’alteració hi devia influir espalmar1 ‘untar una embarcació amb seu o matèries semblants’, com la mateixa esperma de balena. Es documenta per primer cop al voltant del 1875.
Garrí, per la seva banda, té un origen onomatopeic, per imitació del gruny del porc.
Dindi ve de (gall) d’Índies perquè procedia d’Amèrica i es va interpretar díndies com un plural de díndia, pres com el nom de la femella, i llavors, per creació analògica, es va originar el masculí dindi.
Finalment, desconeixem l’origen de la paraula torró. Probablement és un derivat de torrar, amb el sufix -ó1 d’acció. També podria ser derivat de terra en el sentit de ‘terròs’, per comparació amb un conglomerat de terra, que donà en català antic terró, terronet, amb assimilació de la -e- a la -ó, afavorida pel verb torrar. Eiximenis ja empra la paraula al segle XIV.
BON NADAL i bon any 2026!