■ arpar

Etimologia: de arpa2 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Prendre, agafar, amb les arpes. El gat va provar d’arpar la sargantana, però se li va escapar.
    1. Agafar violentament. M’han acusat de morós i m’han enviat uns pinxos, que m’han arpat tot el que han trobat.
    2. figuradament Robar.
  3. Esgarrapar.