■ arrest

Etimologia: de arrestar
    masculí
  1. antigament
    1. Acció d’arrestar-se o deturar-se;
    2. l’efecte.
  2. antigament Lloc on, reglamentàriament, s’atura o pot fer-se deturar un vehicle que presta servei públic; parada.
  3. dret
    1. Acció d’arrestar;
    2. l’efecte.
    3. Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
    4. arrest de cap de setmana dret penal Pena prevista en substitució de les actuals d’arrest major i menor que consisteix en la privació de llibertat i internament en establiment adequat d’un a vint-i-quatre caps de setmana, d’una durada de trenta-sis hores cadascun.
    5. arrest domiciliari dret penal Arrest menor que el reu compleix en el domicili propi.
    6. arrest governatiu dret administratiu Sanció administrativa, diferent de la simple detenció, com a substitutòria del no-pagament de multes imposades per les autoritats governatives.
    7. arrest major dret penal Pena de reclusió, aplicable per la comissió de determinats delictes, que pot durar d’un mes i un dia a sis mesos.
    8. arrest menor dret penal Pena de caràcter lleu aplicable a la comissió de determinades faltes i que dura d’un dia a trenta dies.
  4. dret administratiu A Andorra, acord de caràcter general adoptat per alguns comuns generalment una vegada a l’any.