■ arrimar

Etimologia: d’origen incert, potser derivat de rim o rima1 ‘igualtat de terminacions en el vers’, d’on arrimar ‘igualar o adaptar la construcció, les idees, etc.’ i després ‘posar en contacte una cosa amb una altra’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Disposar formant rima2.
    1. transitiu Posar (una cosa) tocant a una altra; arrambar. Arrimeu les cadires a la paret.
    2. pronominal S’han embrutat arrimant-se a la paret.
  3. pronominal figuradament Acollir-se a la protecció d’algú. Va arrimar-se a l’alcalde i al final li han concedit el permís.