■ arrupir

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un encreuament entre sinònims més antics, com arronsar i ajupir o arraulir 1a font: c. 1800
    verb [també com dormir]
  1. transitiu Contreure i estrènyer els músculs (d’una part del cos); arronsar. Va arrupir les espatlles en un gest d’indiferència.
  2. pronominal Contreure i estrènyer els músculs del cos. Dormir arrupit com les gallines.