Es mostren 1 resultats

■ ascendir

ascendir

Etimologia: del ll. ascendĕre, íd.
    verb
  1. intransitiu
    1. Pujar. El globus ascendí cel amunt. Les despeses han ascendit per damunt dels pressuposts.
    2. Procedir d’un grau, una dignitat, un càrrec, etc., inferior a un altre de superior, d’allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat. Ascendir de comandant a tinent coronel. Les investigacions ascendeixen a la segona dinastia.
  2. transitiu Donar, concedir, un ascens. Ascendir el tinent a capità.
  3. ascendir en latitud marina, marítim Navegar cap a latituds més elevades.

■ ascendir

verb intransitiu Pujar El globus ascendí cel amunt Les despeses han ascendit per damunt dels pressuposts Procedir d’un grau, una dignitat, un càrrec, etc, inferior a un altre de superior, d’allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat Ascendir de comandant a tinent coronel Les investigacions ascendeixen a la segona dinastia transitiu Donar, concedir, un ascens Ascendir el tinent a capità ascendir en latitud marina, marítim Navegar cap a latituds més elevades
Informació complementària
Traducció