■ augment

Partició sil·làbica: aug_ment
Etimologia: del ll. augmentum, íd., der. de augēre ‘augmentar’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Acció d’augmentar. L’augment del sou.
  2. Allò en què augmenta una cosa.
  3. lingüística En certes llengües indoeuropees, partícula que precedeix els pretèrits verbals com a característica temporal.
  4. òptica En els instruments òptics que donen imatge real, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.