Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

auxiliar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auxiliar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: au_xi_li_ar
Etimologia: del ll. auxiliaris, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    [abreviatura aux.]
  1. adjectiu Que presta el seu concurs en un treball o una acció. Òrgans auxiliars de la respiració.
  2. masculí i femení Un bon auxiliar.
  3. masculí i femení ensenyament Professor auxiliar.
  4. adjectiu lingüística
    1. Dit del mot usat de tal manera, que, no expressant un sentit complet, només pot ésser entès quan es relaciona amb un mot principal al qual s’adjunta.
    2. verb auxiliar Verb gramaticalitzat que s’utilitza junt amb la forma impersonal d’un altre verb per a formar els temps compostos i les perífrasis verbals, com ara ésser i haver.
  5. adjectiu dret internacional Dit de les tropes que combaten al costat de les regulars d’un estat o de diversos estats en situació bèl·lica formal.
  6. auxiliar de comerciant dret mercantil Persona que, d’una manera permanent i estable, contracta amb terceres persones en nom d’un comerciant o un empresari i sota la dependència d’aquest, en canvi d’una retribució.
  7. auxiliar de vol Hoste d’una companyia aèria.
  8. cos auxiliar antigament organització militar Unitat no combatent.



  9. Vegeu també:
    auxiliar2

auxiliar1

auxiliar2

auxiliar2