■ avalotar

Etimologia: probablement del ll. volutare ‘agitar’, der. del ll. volvĕre ‘girar’, alterat per influx d’altres verbs en -otar, com agarrotar, escarbotar, escarotar, etc 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu Alçar en avalot o motí (una munió, etc.). Té fusta de líder: ell solet ha avalotat tota la gent dels tallers, i segur que hi ha vaga per dies.
  2. pronominal
    1. Alçar-se en avalot una munió, etc. Els presos s’han avalotat, però de moment no hi ha víctimes.
    2. per analogia Avalotar-se el vent.
  3. intransitiu Esvalotar, fer aldarull.