■ baciu
| | baciva

Partició sil·làbica: ba_ciu
Etimologia: del ll. văcīvus, -a, -um ‘buit’ 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Que no cria, que no és bo per a la cria. Egua baciva.
  2. femení
    1. Ovella, cabra, egua, somera, etc., baciva.
    2. especialment Ovella que no cria en la temporada acostumada, o la destinada a l’engreix.
  3. femení Bacivada.