Es mostren 2 resultats

■ ban1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ban</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: probablement del frànc. bann ‘ordre comminatòria’ 1a font: s. XIII, Usatges
    masculí dret i història
    1. Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
    2. Cartell amb què hom fa públic un ban.
    3. Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública.
  2. Multa.



    3. Vegeu també:
    ban2

■ ban1

masculí dret i història Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població Cartell amb què hom fa públic un ban Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública Multa Vegeu també ban 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ban2

■ ban2

masculí història Governador dels territoris en què fou dividit el regne de Croàcia, amb atribucions civils i militars Entre els hongaresos i els eslaus meridionals, governador d’un districte fronterer dit banat Vegeu també ban 1