Es mostren 2 resultats

■ ben

ben

Homòfon: vent
Etimologia: del ll. bĕnĕ, íd., que en construccions sintàctiques davant d’un altre element gramatical conservà la -n-, tractada com a medial (v. bé1)
adverbi Forma de l’adverbi bé emprada davant adjectius, adverbis i formes verbals.

■ ben

adverbi Forma de l’adverbi bé emprada davant adjectius, adverbis i formes verbals
Traducció

ben-

ben-

Prefix, del llatí bĕnĕ, que significa ‘bé’. Ex.: benparlat, benvingut, benviure.

ben-

Prefix, del llatí bĕnĕ , que significa ‘bé’ Ex benparlat, benvingut, benviure