■ bergantí

Etimologia: deriv. de bergant a causa de la lleugeresa d’aquest vaixell com la d’un membre d’una brigada de soldats 1a font: 1254
    masculí
  1. agricultura Fusta proveïda de pues a l’un costat i a l’altre fixada transversalment al cap d’un mànec que serveix per a separar la palla del gra assolat a l’era.
  2. marina, marítim
    1. Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, ultra el bauprès.
    2. bergantí corbeta Bricbarca.
    3. bergantí goleta Vaixell de vela, de buc de formes més fines que el bergantí, que arborava, a més del bauprès, dos o més pals, dels quals el trinquet, com el del bergantí, era de tres peces, encreuat i amb cofa, i l’altre o els altres de dues peces, sense encreuar i amb una botavara i un pic, com els de la goleta, en cadascun dels quals eren hissades una aurica i una escandalosa.
    4. bergantí pollacra Vaixell de vela amb el buc de bergantí rodó i amb aparell de pollacra al pal major i aparell de bergantí al trinquet.
    5. bergantí rodó Bergantí que portava al pal major, a proa de l’aurica, una vela major rodona.