<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blau</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: blau
Etimologia: del germ. blau (al. ant. blâo), íd. 1a font: 874
Etimologia: del germ. blau (al. ant. blâo), íd. 1a font: 874
Body
-
masculí
- òptica Color blau, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el verd i el violeta. El blau del cel. Blau turquí. Blau marí o de mar. Blau cel o celeste.
-
- Matèria colorant blava.
- blau de la roba (o simplement blau) colorants Substància blava que és afegida al midó o a l’aigua d’esbaldir en emmidonar o en rentar la roba blanca per tal de treure’n la grogor i emblanquir-la.
- blau de París colorants Blau de Prússia.
- blau de Prússia colorants Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III).
- blau d’ultramar colorants Pigment blau del grup ultramar, en particular l’ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat.
- col·loquialment patologia Equimosi produïda per una contusió.
Vegeu també:
blau2