■ bonic
| | bonica

Etimologia: d’origen incert, paral·lel del cast. bonico, -ito i de noms personals ibers o gals Boniccus, -icca, -ittus, però probablement der. del ll. bonus ‘bo’ amb sufixos celtollatins -iccos, -ittos 1a font: s. XVI
  1. adjectiu Que causa una impressió agradable per la seva bellesa, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa.
  2. masculí plural Joiells, ornaments, que porten les dones, especialment les núvies.