■ bròquil

Etimologia: de l’it. bròccoli, íd., diminutiu de bròcco ‘rebrot’, de la mateixa etimologia que el cat. broc 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica i horticultura Varietat de conreu de la col, de la família de les crucíferes (Brassica oleracea varietat botrytis), de tija molt curta, amb una inflorescència (capça) que constitueix la part comestible de la planta.
  2. s’ha acabat el bròquil! Dit autoritàriament per donar per acabada una conversa, unes objeccions, etc.