Es mostren 2 resultats

■ brillar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brillar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’it. brillare ‘vibrar, esplendir’, d’origen expressiu, relacionat amb brellar i brillar2 1a font: 1653
    verb intransitiu
  1. Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida. El sol brillava aquell dia. Els miralls brillen.
  2. figuradament Excel·lir. Brillar algú, pel seu talent, per la seva habilitat.
  3. brillar (algú) per la seva absència No ésser present on la seva absència ha d’ésser notada.



    4. Vegeu també:
    brillar2

■ brillar1

verb intransitiu Escampar una llum viva i trèmula, pròpia o reflectida El sol brillava aquell dia Els miralls brillen figuradament Excellir Brillar algú, pel seu talent, per la seva habilitat brillar algú per la seva absència No ésser present on la seva absència ha d’ésser notada Vegeu també brillar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brillar2

■ brillar2

verb intransitiu cinegètica Imitar el cant dels ocells amb el brill o brillador Vegeu també brillar 1
Informació complementària
Traducció