Es mostren 2 resultats

■ brisa1

brisa

Etimologia: d’origen incert, sembla un mot d’origen més aviat atlàntic que mediterrani; potser en les formes més antigues sorgí al nord de França d’una confusió entre parònims, l’un germ. i l’altre cèlt 1a font: s. XV
femení meteorologia Vent de periodicitat diària originat al litoral per l’escalfament diferencial de la superfície de la terra respecte a la de la mar i, a l’interior, per l’escalfament diferencial entre la muntanya i la vall.


Vegeu també:
brisa2

■ brisa1

femení meteorologia Vent de periodicitat diària originat al litoral per l’escalfament diferencial de la superfície de la terra respecte a la de la mar i, a l’interior, per l’escalfament diferencial entre la muntanya i la vall Vegeu també brisa 2
Traducció

■ brisa2

brisa

Etimologia: del ll. hispànic brisa, íd., d’origen incert, potser celtibèric, probablement del celtollatí brisare ‘trencar, xafar’ 1a font: c. 1460
femení enologia Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.


Vegeu també:
brisa1

■ brisa2

femení enologia Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol Vegeu també brisa 1
Traducció