■ cacau

Partició sil·làbica: ca_cau
Etimologia: del nàhuatl kakáwa, forma radical de kakáwatl, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. botànica i agricultura Arbre de la família de les esterculiàcies (Theobroma cacao), de flors petites, blanques o rosades, i de fruits que contenen tot de llavors embolcallades en una polpa mucilaginosa.
  2. alimentació, indústries alimentàries i economia
    1. Gra del cacau.
    2. mantega de cacau Greix contingut en el cacau.
  3. col·loquialment desgavell. Amb tants de cotxes, les carreteres són un cacau.
  4. col·loquialment esports Xut molt fort.