■ calaix

Partició sil·làbica: ca_laix
Etimologia: probablement del gr. kálathos ‘cistella, panera’ o, més aviat, del seu diminutiu kaláthion 1a font: s. XIV
    masculí
    1. mobiliari Receptacle corredís d’un moble.
    2. economia Lloc on hom guarda els diners producte de la venda en un establiment comercial.
    3. per extensió economia Quantitat de diners que hom aplega venent a la menuda en un període determinat. No hem fet ni cinc de calaix.
  2. indústria tèxtil Conjunt de les peces disposades a cada extrem de les taules dels telers per a donar cabuda a la llançadora a la fi del moviment de vaivé.
  3. anar-se’n al calaix Morir.
  4. calaix de sastre
    1. figuradament Conjunt de coses diverses i desordenades.
    2. per extensió Persona amb una gran varietat de coneixements, però confusos i desordenats.
  5. tenir una cama al calaix Ésser molt vell, ésser decrèpit.
  6. portar (algú) al calaix Matar-lo.