Es mostren 3 resultats

■ calma1

calma

Etimologia: del gr. kaũma ‘calor’, der. de kaíō ‘cremar’, aplicat primer a les calmes marines caniculars; el canvi de u en l, d’origen iberoromànic, passà a les altres llengües 1a font: 1372
  1. femení
    1. Tranquil·litat, manca d’agitació o de presses. Li’n parlaré quan hi hagi més calma. L’illa de la calma.
    2. figuradament Avui hem venut poc, hi havia molta calma.
  2. masculí i femení Persona que fa les coses amb lentitud.
  3. femení
    1. meteorologia Estat de l’atmosfera quan la velocitat del vent és inferior a un nus.
    2. Estat de la mar quan no hi ha onades.


    4. Vegeu també:
    calma2

■ calma1

femení Tranquillitat, manca d’agitació o de presses Li’n parlaré quan hi hagi més calma L’illa de la calma figuradament Avui hem venut poc, hi havia molta calma masculí i femení Persona que fa les coses amb lentitud femení meteorologia Estat de l’atmosfera quan la velocitat del vent és inferior a un nus Estat de la mar quan no hi ha onades Vegeu també calma 2
Informació complementària
Traducció

■ calma2

calma

Etimologia: d’origen preromà, d’una base indoeuropea kalmis ‘cobertura, capçada d’una muntanya’ 1a font: 1031
femení geomorfologia Planell acimat, sense bosc.


Vegeu també:
calma1

■ calma2

femení geomorfologia Planell acimat, sense bosc Vegeu també calma 1
Traducció

■ calm | calma

calm

Etimologia: de calma1, probablement a imitació del fr. calme i el cast. calmo 1a font: 1900
adjectiu Encalmat, tranquil. Feia un dia calm i fred. Mar calma.

■ calm | calma

adjectiu Encalmat, tranquil Feia un dia calm i fred Mar calma
Traducció