■ campanar

Etimologia: de campana
    masculí
  1. arquitectura
    1. Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
    2. campanar de paret (o de cadireta) Prolongació superior, per sobre de la teulada, d’una de les parets d’una església, o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una obertura o unes quantes per a allotjar-hi les campanes.
    3. fer-ne de l’alçada d’un campanar figuradament Fer-ne de grosses, fer grans malifetes.
  2. indústria tèxtil
    1. Cadascun dels dos petits muntants on van les corrioletes que fan pujar i baixar les calades del teler.
    2. Conjunt dels pilars del torn de fer bitlles o retòrcer la seda.