■ caos

Partició sil·làbica: ca_os
Etimologia: del ll. chaos, i aquest, del gr. kháos ‘abisme, confusió i desordre abans de la creació del món’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. mitologia Estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.
  2. caos determinista física Evolució irregular d’un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials.
  3. figuradament Confusió i desordre complet.
  4. geomorfologia Apilotament confús de blocs, de roques.