■ capa

Etimologia: del ll. td. cappa, íd., d’origen incert, probablement d’una llengua no itàlica 1a font: s. XIII
    femení
    1. indumentària Peça de roba, llarga, folgada, oberta de davant i sense mànigues, que hom porta tirada a les espatlles cobrint el vestit. Embolicar-se amb la capa. Una capa madrilenya. Capa d’aigua, de pluja. Capa de caputxa. Capa torera.
    2. aguantar la capa figuradament Vigilar que no siguin destorbats els que fan alguna cosa no permesa, especialment estar, anar, amb dos que festegen.
    3. capa pluvial litúrgia Vestidura, en forma de capa i amb caputxa més o menys transformada, que usa el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques.
    4. de capa i espasa locució adjectiva història En la monarquia hispànica, a partir del segle XVI fins a la fi de l’Antic Règim, dit del conseller o oficial reial que pertanyia a l’estament militar.
    5. de capa i espasa locució adjectiva catolicisme A la cort pontifícia, dit del cambrer secret o d’honor laic.
    6. sota la capa del cel (o del sol) figuradament En aquest món. És el pocavergonya més gran que hi ha sota la capa del cel.
    7. tirar la capa al toro figuradament Prendre una decisió enèrgica, obrant sense miraments.
    1. Pretext, aparença que serveix per a dissimular alguna cosa. Amb aquella capa d’innocència enganya tothom.
    2. sota capa de locució prepositiva Sota pretext de.
    1. per analogia Drap, fulla, etc., amb què hom envolta i cobreix certes coses.
    2. marina, marítim Tros de lona enquitranada que envolta el pal d’un vaixell en la proximitat de la coberta i que, clavada a aquesta, impedeix que entri aigua per l’enfogonament.
    1. Extensió uniforme d’una substància que cobreix alguna cosa. Una capa de guix, de vernís. Poseu-hi una capa de mantega i una altra de sucre.
    2. Tel que es forma en alguns líquids (vi, llet, brou, etc.).
    3. pintura Cadascuna de les aplicacions de color que hom dona d’una sola vegada damunt qualsevol superfície, anomenada també mà.
    4. pintura Cadascun dels estrats que formen la realització d’un quadre.
    1. Cadascuna de diverses zones superposades. Capes del terreny, de l’atmosfera. Les capes profundes de l’oceà.
    2. física atòmica En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un electró cortical o a diversos en funció de llur nombre quàntic principal.
    3. geologia Estrat.
  6. sociologia Estrat social.
  7. dret marítim Gratificació que els noliejadors donaven al capità d’un vaixell per estimular el seu zel en l’execució del contracte.
  8. marina, marítim
    1. Disposició adoptada pel sistema propulsor i el timó durant un temporal, per tal d’aconseguir que el vaixell no avanci pràcticament gens i es formi una zona de calma a sobrevent.
    2. posar-se a la capa Efectuar les maniobres necessàries per tal que un vaixell resti a la capa.