capgirar

Accessory
Etimologia: de cap1 i girar 1a font: 1460, Roig
Body
    verb
  1. transitiu Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre. Capgirar la terra. Capgirar les flassades. Aquest imprès és ple de lletres capgirades.
  2. transitiu Pertorbar l’ordre (de les coses). No remenis el calaix, que capgiraràs la roba. Capgirar el món.
  3. transitiu Entendre, dir o fer (les coses) a l’inrevés, les unes per les altres. No li encarrego res perquè tot ho capgira.
    1. transitiu Fer cedir, fer canviar d’opinió (algú). Amb el teu discurs l’has capgirat.
    2. pronominal Un home que no es capgira per res.
  4. transitiu Canviar el curs (d’alguna cosa). Aquests fets, ja no els podem capgirar.