Es mostren 2 resultats

■ capitular1

capitular

Etimologia: del ll. td. capitularis, íd. 1a font: 1685
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un capítol d’eclesiàstics. Disposicions capitulars. Vicari capitular.
    2. sala capitular En els monestirs i les catedrals, lloc de reunió de la comunitat de religiosos o de canonges, respectivament.
  2. masculí Membre d’un capítol eclesiàstic.
  3. masculí història Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.
  4. adjectiu botànica Relatiu o pertanyent al capítol.


    5. Vegeu també:
    capitular2

■ capitular1

adjectiu Relatiu o pertanyent a un capítol d’eclesiàstics Disposicions capitulars Vicari capitular sala capitular En els monestirs i les catedrals, lloc de reunió de la comunitat de religiosos o de canonges, respectivament masculí Membre d’un capítol eclesiàstic masculí història Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives adjectiu botànica Relatiu o pertanyent al capítol Vegeu també capitular 2
Traducció

■ capitular2

capitular

Etimologia: del ll. td. capitulare, íd. 1a font: 1434
    verb
  1. transitiu Posar per capítols, dividir en capítols.
  2. intransitiu Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc., rendir-se. Capitular amb honor. Resistiren el setge durant tretze mesos, però al capdavall van haver de capitular.


    3. Vegeu també:
    capitular1

■ capitular2

verb transitiu Posar per capítols, dividir en capítols intransitiu Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc, rendir-se Capitular amb honor Resistiren el setge durant tretze mesos, però al capdavall van haver de capitular Vegeu també capitular 1
Informació complementària
Traducció