■ capot

Etimologia: probablement del cast. i port. capote, íd., peça pròpia de mariners del temps de les grans navegacions; en el joc de cartes prové del fr. faire capot 1a font: c. 1560
    masculí
  1. indumentària Peça d’abric semblant a la capa, però més estreta i amb mànigues i caputxa. Capot de pastor.
  2. fer (o donar) capot jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, guanyar un jugador totes les bases (o un nombre determinat de bases al final del joc).