■ caputxí
| | caputxina

Etimologia: de l’it. cappuccino, íd.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als caputxins o a llur orde.
    2. masculí i femení cristianisme Membre d’un dels diversos ordes de franciscans reformats.
    3. barba de caputxí Barba llarga, tal com la porten els caputxins.
  2. masculí Peça de ferro en forma de nas que sosté el baldó de la porta, de la finestra, etc.
  3. masculí plural botànica
    1. Roselles.
    2. Tirabecs.
  4. femení botànica i jardineria
    1. Planta herbàcia de la família de les tropeolàcies (Tropaeolum majus), de tija enfiladissa o erecta, de fulles rodones i de flors axil·lars irregulars, que apareixen tot l’any, d’un vermell de sang.
    2. Nom d’altres espècies de Tropaeolum de flors simples o dobles, grogues o vermelles, conreades en jardineria.
  5. femení arts gràfiques En les minerves, cadascun dels topalls que serveixen per a guiar el paper.
  6. masculí jocs d’entreteniment Jugada de billar en què la bola, tocant a dues bandes en punts molt pròxims a llur punt d’encontre, va a passar pel centre de la taula.
  7. masculí zoologia Mamífer primat de la família dels cèbids (Cebus capucinus), de les dimensions d’un gat, amb el pelatge de color castany amb les vores de la cara i el coll blanques.