■ catedràtic | catedràtica

Etimologia: de càtedra 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Pertanyent a la càtedra.
  2. masculí i femení
    1. Professor que ocupa en propietat una càtedra d’ensenyament.
    2. poder ésser catedràtic d’una matèria figuradament Saber-ne molt.
  3. masculí dret canònic Segons el dret canònic general, petit tribut que les esglésies, els benifets i les associacions seglars han de pagar cada any al bisbe com a signe de llur submissió.