Es mostren 2 resultats

■ cau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: cau
Etimologia: del ll. cavus ‘buit’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s’hi. Cau de conills.
  2. Refugi de tot animal salvatge. Cau de guineus, d’ossos.
  3. per extensió Amagatall.
  4. figuradament Habitació mesquina. Aquell pis és un cau infecte.
  5. figuradament Refugi miserable. Un cau de vici, de corrupció.
  6. col·loquialment Cambra privada per a treballar, llegir, etc.
  7. a cau d’orella locució adverbial Tocant mateix a l’orella, en veu molt baixa. Parlar a algú a cau d’orella.



    8. Vegeu també:
    cau2

■ cau1

masculí Forat que certes bèsties caven en terra per amagar-s’hi Cau de conills Refugi de tot animal salvatge Cau de guineus, d’ossos per extensió Amagatall figuradament Habitació mesquina Aquell pis és un cau infecte figuradament Refugi miserable Un cau de vici, de corrupció colloquialment Cambra privada per a treballar, llegir, etc a cau d’orella locució adverbial Tocant mateix a l’orella, en veu molt baixa Parlar a algú a cau d’orella Vegeu també cau 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cau2

■ cau2

masculí jocs d’entreteniment Joc de cartes en què els jugadors, normalment en nombre de quatre, van abatent, l’un darrere l’altre, les cartes de llur joc Vegeu també cau 1
Traducció