Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

causa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">causa</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cau_sa
Etimologia: del ll. causa, íd.
Body
    femení
    1. filosofia Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una altra cosa.
    2. a (o per) causa de locució prepositiva Per raó de. No vam venir a causa de la pluja.
    1. dret processal Procés judicial, especialment judicial penal.
    2. causa de contracte dret civil Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.
    3. obrar (o parlar) amb coneixement de causa figuradament Obrar (o parlar) sabent bé el que hom fa (o diu).
  1. figuradament Conjunt d’interessos que cal sostenir, fer prevaler, a favor d’algú o d’alguna cosa. Defensar la causa dels treballadors. Fer causa comuna amb algú.

causa

honoris causa*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">honoris causa</title>

Accessory
Pronúncia: onɔ̀ɾiskáwza
Etimologia: expressió ll., ‘per causa d’honor’, usada per referència als graus o distincions acadèmiques concedits honoríficament
Body
locució adverbial Locució que hom empra referint-se als graus o a les distincions acadèmiques concedides, a títol d’honor, a una persona en virtut de la fama que té o en reconeixement dels seus mèrits. Fer algú doctor ‘honoris causa’.

honoris causa*