■ cient

Partició sil·làbica: ci_ent
Etimologia: del ll. sciens, -ntis ‘el qui sap’ 1a font: s. XIV, Llull
    antigament
  1. adjectiu Sabent, coneixedor.
  2. masculí Coneixença certa; consciència.
  3. a cient locució adverbial Conscientment, amb plena coneixença.
  4. a cient de locució prepositiva A sabuda de, a coneixença de.