Es mostren 2 resultats

■ clac1

clac

masculí Onomatopeia amb què hom designa el soroll sec que fan dues coses en topar amb força.


Vegeu també:
clac2

■ clac1

masculí Onomatopeia amb què hom designa el soroll sec que fan dues coses en topar amb força Vegeu també clac 2
Traducció

■ clac2

clac

Etimologia: del fr. claque, íd.
masculí Capell de copa alta que pot aplanar-se per a ésser portat sota el braç.


Vegeu també:
clac1

■ clac2

masculí Capell de copa alta que pot aplanar-se per a ésser portat sota el braç Vegeu també clac 1
Traducció