■ clapa

Etimologia: d’origen incert, probablement de creació expressiva onomatopeica (per la idea de la roca o llosa que sorolla damunt el sòl) heretada ja d’estadis preromans 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Clap, especialment de color. Una vaca negra amb clapes blanques. Té les cames plenes de clapes roges. Una clapa de crostes.
  2. especialment En una superfície recoberta d’una determinada substància, petita extensió d’on aquesta és absent, clariana. Aviat serà calb: té una gran clapa al mig del cap.
  3. Alzina tallada que ha criat rebolls.