■ claper

Etimologia: de clapa 1a font: 1074
    masculí
  1. pedologia
    1. Tros de terra cobert de rocs, que, a causa del pendent feble, són poc mòbils.
    2. Tartera fixada per la vegetació i el sòl.
  2. Pila de llenya, de pedres, etc., especialment de pedres tretes d’un terreny per conrear-lo.
  3. per extensió Camp d’on, per al seu conreu, hom ha tret les pedres i les ha apilonades.
  4. claper de gegants (o simplement claper) arqueologia Restes de construccions ciclòpies.