■ cloenda

Partició sil·làbica: clo_en_da
Etimologia: del ll. claudenda ‘coses que han d’ésser tancades’, neutre pl. del participi futur passiu del ll. claudĕre ‘tancar’ 1a font: 1391
    femení
    1. construcció Envà o paret que no forma part de l’estructura resistent d’un edifici i serveix només per a separar dos locals veïns.
    2. especialment Allò que divideix una cavitat en dues parts o més.
  2. Part final amb què hom conclou una dissertació, una conversa, etc.
  3. botànica Septe.
  4. mobiliari Tauler constituït per diverses posts, o bé per placa d’aglomerat, destinat a tapa o fonadura de caixa o de moble.