Es mostren 5 resultats

■ clorur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">clorur</title>

Etimologia: de clor- i -ur2 1a font: 1839, DLab.
    masculí química inorgànica
  1. Combinació de clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen.
  2. Anió Cl- que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid clorhídric per pèrdua de l’hidrogen.

■ clorur

masculí química inorgànica Combinació de clor amb un cos compost o simple altre que l’oxigen i l’hidrogen Anió Cl - que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid clorhídric per pèrdua de l’hidrogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

hidrastina, clorur d’

hidrastina, clorur d’

C 21 H 21 NO 6 HCl farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide extret del rizoma de l’hidrastis
Gran Diccionari de la llengua catalana

pelargonidina, clorur de

pelargonidina, clorur de

química orgànica Antocianidina obtinguda per hidròlisi del clorur de pelargonina
Gran Diccionari de la llengua catalana

pelargonina, clorur de

pelargonina, clorur de

química orgànica Glucòsid que es troba en el gerani escarlata i en la dàlia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tubocurarina, clorur de

■ tubocurarina, clorur de

química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide derivat del curare, aïllat del Chondodendron tomentosum , emprat com a relaxant muscular i en la diagnosi de la miastènia gravis