Es mostren 3 resultats

■ coca1

coca

Etimologia: d’origen expressiu infantil, amb paral·lels en altres llengües 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. gastronomia Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
    2. coca de (o amb) recapte (o coca enramada) gastronomia Coca que hom fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
    3. fer-se (o estar fet) una coca figuradament Aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament (alguna cosa).
    4. fet una coca figuradament Aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat. Deixar, trobar, estar, fet una coca.
  2. marina, marítim Deformació que pren un cable com a conseqüència d’haver estat enrotllat.
  3. marina de guerra Nom donat al galó superior dels usats pel cos general d’algunes armades.


    4. Vegeu també:
    coca2
    coca3

■ coca1

femení gastronomia Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn coca de o amb recapte o coca enramada gastronomia Coca que hom fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc fer-se o estar fet una coca figuradament Aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament alguna cosa fet una coca figuradament Aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat Deixar, trobar, estar, fet una coca marina, marítim Deformació que pren un…
Informació complementària
Traducció

■ coca2

coca

Etimologia: del fr. dial. coque (ant. coche), potser der. del ll. caudĭca ‘barcassa’, o d’una arrel germ. *ku ‘doblegar, arquejar’ o del neerl. ant. *kok ‘petxina’ 1a font: c. 1290
femení marina, marítim Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.


Vegeu també:
coca1
coca3

■ coca2

femení marina, marítim Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes Vegeu també coca 1 coca 3
Traducció

■ coca3

coca

Etimologia: del cast. coca, del quítxua (o aimara) kuka, mena d’arbust del Perú 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. botànica Arbust de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylum coca), de fulles el·líptiques, que contenen la cocaïna, de flors groguenques i de fruits drupacis.
  2. col·loquialment Cocaïna.
  3. alcaloides de la coca bioquímica i farmàcia, indústria farmacèutica Grup d’alcaloides que hom extreu de les fulles de la coca, el més conegut dels quals és la cocaïna.


    4. Vegeu també:
    coca1
    coca2

■ coca3

femení botànica Arbust de la família de les eritroxilàcies Erythroxylum coca , de fulles ellíptiques, que contenen la cocaïna, de flors groguenques i de fruits drupacis colloquialment Cocaïna alcaloides de la coca bioquímica i farmàcia, indústria farmacèutica Grup d’alcaloides que hom extreu de les fulles de la coca, el més conegut dels quals és la cocaïna Vegeu també coca 1 coca 2
Traducció