Gran Diccionari

Es mostren 3 resultats

coca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: d’origen expressiu infantil, amb paral·lels en altres llengües 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    femení
    1. gastronomia Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
    2. coca de (o amb) recapte (o coca enramada) gastronomia Coca que hom fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
    3. fer-se (o estar fet) una coca figuradament Aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament (alguna cosa).
    4. fet una coca figuradament Aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat. Deixar, trobar, estar, fet una coca.
  1. marina, marítim Deformació que pren un cable com a conseqüència d’haver estat enrotllat.
  2. marina de guerra Nom donat al galó superior dels usats pel cos general d’algunes armades.



  3. Vegeu també:
    coca2
    coca3

coca1

coca2

coca2

coca3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coca</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Accessory
Etimologia: del cast. coca, del quítxua (o aimara) kuka, mena d’arbust del Perú 1a font: 1575, DPou.
Body
    femení
  1. botànica Arbust de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylum coca), de fulles el·líptiques, que contenen la cocaïna, de flors groguenques i de fruits drupacis.
  2. col·loquialment Cocaïna.
  3. alcaloides de la coca bioquímica i farmàcia, indústria farmacèutica Grup d’alcaloides que hom extreu de les fulles de la coca, el més conegut dels quals és la cocaïna.



  4. Vegeu també:
    coca1
    coca2

coca3