■ col·locació

Partició sil·làbica: col_lo_ca_ci_ó
Etimologia: de col·locar 1a font: 1676
    femení
    1. Acció de col·locar o de col·locar-se;
    2. l’efecte.
  2. Càrrec amb què hom es guanya la vida, del qual treu un sou.
  3. gramàtica Combinació de mots aparentment lliure, generada amb regles sintàctiques, però d’ús molt freqüent. Ex.: cel blau, visiblement afectat, buscar pertot arreu.
  4. col·locació obrera Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d’atur.
  5. oficina de col·locació Servei que té com a finalitat promoure l’adscripció dels treballadors a una activitat adequada a llurs aptituds i posar en relació les ofertes i les demandes de treball.