■ combatent

Etimologia: de combatre 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu i masculí i femení Que combat.
  2. masculí i femení
    1. Persona que, enquadrada dins les forces que componen un exèrcit regular, combat per un país.
    2. Persona civil que, respectant les lleis de guerra, fa servir les armes com a membre de milícies voluntàries o bé de moviments de resistència.
  3. adjectiu heràldica Dit de dos animals afrontats i rampants.